A estes hores ja quasi no estem per a apunts memorístics i menys encara reflexius. Sí, un dissabte de camí amunt i avall, veient passat els gavinets (o xatracs) d'albufera (Sterna hirundo), les gavines (Larus ridibundus), no sé si algun cua de jonc (Anas acuta), i els cotxes dels destrellatats que parlen amb el mòbil mentre m'avancen travessant la ratlla contínua i botant-se la limitació de velocitat. És clar, porten uns tancs totterreny que els permeten circular pel terreny de l'agressió automobilística.
Arribem a València i mos enterem que mos hem perdut la commemoració fantàstica de la primera cirurgia plàstica —que cantava aquell— aquell vint-i-cinc d'abril. La nostra absència segur que té el mateix efecte manifestament alliberador que la nostra presència. Va bé, doncs.
Demà vorem què peixquem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada