Continuem els transcriptors pegant-li voltes a la situació que s'ha generat amb la nova gestió que mos oferix el Séneca. Es veu que es farà llarga la cosa. Amb tot, com més voltes li peguem, més confirmem que és impossible caure-li bé a tot el món. Per poc o per massa, sense estem fora de la mida correcta en algun sentit o per a algú. No hi ha mans. En canvi, la lliçó de la trifulga mos l'han donada de passada amb un comentari alié: qui més te la pega és qui menys sembla que te la puga pegar. Un clàssic, vaja.
Quant a les transcripcions del dia, no hi localitze res de memorable. Uns faiga i haiga solts de Sanmartín Besalduch. Res més. Es veu que estem en un període d'atonia parlamentària. Com que Camps Ortiz està fugint rodant pel món o fingint que fa faena política, Barberá Nolla està tombant el Cabanyal per a fer polseguera i que no es parle dels seus sacs de luxes pagats per Álvaro Pérez, el Bigotes o de la pederàstia que rosega la jerarquia catòlica (tal com comenta la mateixa Sinead O'Connor en el diari). La cosa no dóna per a massa més. L'estàtua de Franco vola embolicada en llençols cap una magatzem. Això, sí, abans de desaparéixer del tot, Franco i els del Tribunal Suprem encara jutjaran el jutge Garzón. I es farà justícia, vaja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada