La Clínica Vila del carrer de Ciril Amorós s'anuncia en la ser en valencià. Una sorpresa agradable d'este matí festiu, un reflex d'un sol, un altre, que no ix. Ho apunte en el diari d'ahir que estic llegint, on es comenta l'estrany cas dels sous i retribucions diverses de Jaume Matas. Poc més avant, (El País, 01.04.2010) «La policia destapa una xarxa de falsos traductors d'àrab en Barcelona» que deixa una estranya sensació si et ve al cap que el que era fals era la llengua àrab, un possible llenguatge de lletres decoratives. No eixa això, però.
Pel cantó també de les falsedats, la peŀlícula The ghost writer de Roman Polanski, que m'ha semblat molt interessant, m'ha absorbit, a pesar del final massa resolutori. Diversos moments del film, en què estava del tot submergit, m'han recordat alguns passatges de Hitchcock. I qui puga gaudir de la versió original, supose que captarà molt més que jo el joc dels accents i de l'humor amb què s'entretenen de tant en tant. Una dona major que semblava anglesa mdash;rossa, alta, blanca—, no ho era gens i li va demanar explicacions a la caixera pel fet que fóra en versió original, ja que el web del cinema no ho dia. Poca gent en la sala; els subtítols (en castellà, ei) una mica massa baixos, trobe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada