Immers en el naixent llenguatge infantil, on qualsevol anàlisi és simple i possible, i el joc pot anar de si formiga perd l'f esdevé l'ormiga castellana, però també pot passar per moltes altres descobertes sintàctiques i morfològiques, com la dificultat d'un reflectix que esdevé un refrectrix juganer.
En un altre sentit, acabe La Cavalleria Roja d'Isaak Bàbel. Em pareix que hi ha alguna cosa que no entenc de l'estil amb què està narrat, una acumulació interminable de desconcerts lingüístics i militars. La força del fons, però, ferotge i estrany, traspassa la versió catalana. No hi he sabut trobar cap camí narratiu, només senderes, i el fons que és la narració d'un desastre humà sense sentit, la narració d'un front de guerra detallat en alguns aspectes ridículs i malaltissos, els que li deuen ser més propis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada