Vaja, hi ha dies com hui, en què topes amb frases afortunades, fins i tot en qüestions i amb motius diferents. En primer lloc, Takse m'ha enviat una frase que li ha sentit a Cristina Moreno Fernández (pspv):
¿Sap qui és ètic? Qui és ètic és transparent. Perquè qui és ètic complix amb l'ètica, complix amb la transparència perquè no té res a amagar. Perquè només s'amaga en l'ocultació el qui pensa que el poden pillar.
La fortuna del fragment, per a mi, respon al fet que en l'última hecatombe transcriptora —altrament dita, reunió—, vaig amollar que el nou sistema de gestió era transparent, i que per això el trobava preferible al sistema anterior, que era opac. És a dir, que jo preferia la transparència, davant una proposta que pretenia mantindre l'opacitat anterior. Coincidència inesperada, doncs, amb la parlamentària (i discordança de qui estava transcrivint-ho, per cert).
L'altra expressió afortunada ha segut de Nuria Espí de Navas (pspv):
Creuen que la impunitat és l'efecte natural de tindre majoria absoluta.
Si més no, en este cas, és quasi una sentència a tindre en compte. I ho dic sense que m'entusiasme gens la proposta política (i menys encara la personal) del partit en què militen les dos diputades. Sense entusiasme ètic, precisament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada