S'havia destapat l'altre dia una xarxa de traductors d'àrab fraudulenta. Tot i que hi ha qui ha avaluat en més d'un 15% el percentatge del pib estatal lligat a la llengua espanyola (castellana), no sembla que eixos «economistes» estiguen disposats a anar més enllà i a analitzar els guanys que generen la resta de les llengües oficials i no oficials. I sí que sé per què.
Quant a altres guanys que reporten els coneixements lingüístics, a més dels habituals, comenta l'actor James McAvoy que «suavitza» el seu accent escocés quan treballa als eua i el convertix en un «anglés globalitzat». És a dir, l'anglés d'algunes elits dels eua és l'anglés global. Com sempre, la llengua és de les minories amb poder. La resta no arriben a eixe estatus. Naturalment, això no és lingüística sinó un reflex del racisme, tal com hem comentat alguna vegada ací.
Pel que fa a eixe tipus de prejuís i irracionalitats, hui n'hem tingut una petita mostra en la discussió sobre la gestió del Séneca en les Corts. És massa fàcil comprovar que no hi ha argument possible contra la irracionalitat, excepte la paciència i la resistència (però no mai la discussió). Un poc d'eixe regust queda després de vore Fireflies in the garden de Dennis Lee, tot i que no arriba a superar tant com caldria l'alçada d'un telefilm d'eixos que fan per a pegar la becadeta en la tele.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada