Tergiversacions polítiques poc polides

David Serra (diputat del Partit Popular en les Corts, 25.05.2009):

[...] crec que estarem complint amb el manament que els valencians ens han donat en este cas al grup parlamentari popular i, de manera directa, al president del govern de la Comunitat Valenciana.

Vejam fins a quin punt és fals que els valencians hagen pogut manar-li res de manera directa al president del Consell:

El president del govern valencià (el Consell) és elegit pels diputats de les Corts.

Els diputats de les Corts són elegits en llistes tancades que pertanyen a partits polítics.

Els ciutadans han de votar una d'eixes llistes completes i no poden votar per les persones en què confien.

Els diputats, en les Corts, s'agrupen en grups parlamentaris (que solen equivaldre a les llistes electorals).

Cada grup parlamentari manté una relació de submissió respecte al partit polític que elabora la llista electoral.

Els diputats dels grups parlamentaris mantenen un relació de submissió respecte del grup parlamentari al qual pertanyen.

Els diputats dels grups parlamentaris voten en el sentit que indica el cap del grup parlamentari.

Els diputats que emeten el seu vot acceptant la decisió del cap del grup parlamentari fan deixament de funcions i, per tant, la seua presència és inútil, atés que el grup parlamentari podria emetre un vot ponderat: el vot del grup tindria el valor dels resultats electorals.

Els diputats que no voten d'acord amb la decisió del cap del grup parlamentari són sancionats i fins i tot poden ser expulsats del grup parlamentari, expulsió que pot comportar reducció de mitjans i drets.

Eixa llista de fets es pot llegir cap amunt i cap avall. I més avall encara és on cau la democràcia i la representació ciutadana en el parlament valencià quan la presidenta actual de les Corts, Milagrosa Martínez Navarro, aprova una resolució que diu que els alts càrrecs de La Generalitat tenen prioritat a l'hora d'accedir a les sessions «públiques» de les comissions parlamentàries. Per tant, deixen de ser públiques i esdevenen espai d'esbarjo discrecional dels alts càrrecs: quan vullguen o els semble necessari, poden evitar la presència ciutadana en l'hemicicle.

I, aixina, una darrere d'una altra. Segure que costarà menys aprendre xinés que resoldre açò. Ja veus com estan les coses per la Xina.