Morera Català té una tirada molt forta cap a les citacions en castellà, sobretot, i en altres llengües que puguen fer docte. Ahir va ser «a la chita callando» i «in voce», com si no hi hagueren prou maneres de dir eixes coses en el català de no sé on que parla (diria que no és ben bé el d'Oliva; jo tampoc parle ben bé el de la Vall).
Per un altre costat, en el Quadern del diari El País (04.06.2009), en l'article «Els records d'Alejandra Soler» (Emilia Bolinches i F. Pérez i Moragón) apareix sobtadament un mot curiós, malquisto, aixina, sense marca, com si fóra valencià de tota la vida:
Ens acollí Laín Entralgo, José, el comunista, que també havia estat a Rússia; no Pedro, però Pedro ja estava malquisto.
Doncs, és una paraula castellana que no havia sentit mai. Tanmateix, hi ha bona cosa de diccionaris bilingües o multilingües que la recullen. I fins i tot en un diccionari menorquí, espanyol, francès i llatí d'Antoni Febrer i Cardona resulta que dóna «malquist», també incorporat per Magí Ferrer (al costat de «malvolgud»).
Finalment, una mort inesperada: la de l'anterior cap de publicacions, José Luis Masiá Alonso, jubilat a la tardor del 2005. No arriba a quatre anys els que ha sobrevixcut sense el seu ritme obsedit, sense la seua call of duty (si el Nice Translator diu bé, hauria de ser call for duty, sembla). Llavors, tal com ho vam escriure quan la seua jubilació, ací pau i allà glòria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada