I passem del foc a les brases, és a dir, d'un curset de l'ivap a un de la conselleria d'educació, els vint-i-sisens cursos d'estiu.
Hui, en la secció de la llengua en el seu context hem fet un repàs amb Xavier Sanjuan Merino de les estadístiques sobre el coneixement, l'ús i la valoració de la llengua que mos proveïxen els censos i les enquestes. L'objecte és, com és habitual, «la llengua» i no les «dos» llengües oficials actuals. Es suposa que això es deu a l'objectiu amb què es fan eixes enquestes, però és un objectiu que no hem sabut aclarir (o que hem aclarit d'una manera que no mos ha fent gens de gràcia).
Altrament, també pot ser que es dega al fet que l'anàlisi de les dades oferix un resultat suficientment bo per a la política lingüística actual de la Generalitat valenciana, una política d'«omissió», de «desplanificació» o de «contraplanificació» —termes que caldria adjudicar i definir adequadament.
Hi ha hagut escaramusses enmig de la discussió (en el sentit més francés del terme) sobre el passat, en què on jo veia mancances altres veien èxits conjunturalment possibles. Si és eixe l'abast de l'(auto)crítica per a preparar el futur, crec que no en traurem l'aigua clara. Perquè la situació en què mos trobem, en què hi ha hagut un canvi de valors en la societat (a partir de mitjan dècada dels huitanta) i s'ha tornat a produir la marginació de l'ús del valencià (a partir de mitjan dècada dels noranta), no són fenòmens meteorològics imprevisibles i sense actuacions polítiques implicades, si no detonants. D'ara encara, però també d'abans.
I ara faré un comentari arriscat: les campanyes i la política lingüística del psoe no van fer avançar l'ús i la penetració de la llengua de manera que fóra un fonament indiscutit del país, entre altres coses, perquè era fàcil comprovar que no hi havia una implicació ètica ni política reals en els lemes «Parlem» i «Visquem» de llavors.
Bé, Tracy Chapman versioneja en l'Spotify The times they ara a-changin'. Per tant, continuarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada