«La demanda de classe en valencià desborda l'oferta de la Generalitat»... ¡Xe, quin gran titular! El diari El País (28.05.2009) ha descobert una nova mancança de la Generalitat en dos puntals de la nostra societat democràtica. Un és l'educació i l'altre, els que ocupen la Generalitat ho solen dir, la nostra «senya» d'identitat. El cas és que les majories absolutes es construïxen aixina per ací: amb menyspreu i desatenció envers els ciutadans.
Tinc un altre article memorable de Fernando Savater en la cartera: «Lament per Babel» (El País, 26.05.2009) on l'il·lustre professor de filosofia continua amb una de les seues croades cansoses on declara que li interessa més allò que coneix que allò que desconeix —gran troballa, sens dubte—. Més encara, afirma que l'idiolecte no s'entén. Bé, sembla que no s'entén més aviat «la llengua monocomprensible del perfecte idiota», que ell denomina «idiolecte».
I ara, fent un esforç d'empatia, diré que entenc Fernando Savater, amb la qual cosa no sé si perdré el dret al qualificatiu d'idiota —es veu que els idiotes no s'entenen entre ells—, però tampoc crec que haja avançat gens. Al capdavall, entenc que les reduccions absurdes i les confusions terminològiques de Savater (veg. la definició d'idiolecte) en la qüestió de les llengües que no siguen la seua, activitat a la qual es dedica de tant en tant, tenen un abast simplement humorístic, còmic.
És clar, no deu ser humor idiota, ja que l'entenc. Per exemple, entenc que juga a confondre causes i conseqüències, o que juga també a ser contradictori. Pel poc que sé, no hi ha cap llengua que només «oferixca» desavantatges, ni —confirmant el que afirma— hi ha cap llengua que «patixca»:
[...] hi ha parlants que preferixen canviar d'dioma quan el que tenen no els oferix més que desavantatges. Les llengües no patixen per deixar de ser parlades, però, en canvi, hi ha moltes persones que patixen si, per raons d'arqueologia, se'ls intenta mantenir parlant la que menys els convé... [...]
Tant si són raons d'arqueologia com altres (nacionalisme, al·lofòbia...), el que convé o deixa de convindre no són les llengües, sinó la regulació o el compliment dels drets i deures que establim en societat, que poden ser justs o injusts. Si algú patix, caldria vore si es tracta del patiment que comporta aprendre (una llengua, matemàtiques) o del patiment de ser tractat injustament.
He dit que l'article de Savater era memorable. Ara hauré de reconéixer que les meues raons son monocomprensibles, idiotes.
no té res a veure (o si) però he vist que les paperetes de les europees tenen Josep Maria amb accent a la i, i jo m'he deixat l'accent de si, però els teclats francesos...
ResponEliminaEn Savater és un exemple clar de com llegir, en contra del tòpic, no ens fa necessàriament millors.
ResponEliminaTambé és curiós que ens explicaven que la filosofia va néixer com a alternativa al mite. Resulta si més no curiós veure un filòsof (?) fent servir el mite bíblic com a arma política.
Dani, no entenc massa el teu comentari ni sé qui és el tal Marià (?), però ho aclarirem. Per cert, no acabe d'estar segur que les paperetes no les escriguen com ho demanen els candidats, i per això hi ha molts balls d'accents, perquè la gent no s'hi fixa massa.
ResponEliminaSí, Gonzalo, la lectura alimenta; després farem el que farem, com ara política bíblica.
el comentari era incomprensible, fet ràpid i a deshora. He vist algun Josep Maria en alguna papereta (i no pas José Maria), amb accent a la i. Vaja, que com tu dius, hi ha un ball d'accents, però crec que les faltes d'ortografia sempre cauen del mateix costat.
ResponEliminaEl comentari quedava deslluït perquè parlava d'accents a les i, que el teclat francès no em deixa posar, d'ahi ve l'embolic.
Estos francesos... No sé com poden viure sense accentuar les i.
ResponElimina