Dimecres passat, carregats de son, vam vore de casualitat que en L'Hora del Lector Emili Manzano entrevistava el Joan Solà. I va fer els ulls de mussol per a escoltar un dels nostres lingüistes de capçalera. L'entrevista va anar bé, més aviat cap al costat de l'edat i la faena que cap al cantó de la reflexió lingüística. Joan Solà va comentar uns quants dels hàbits que l'ajuden en la seua tasca de recerca, a més de fer alguna mostra de pràctica científica: el dubte.
Deixant a banda eixa part de l'entrevista —que potser anava més adreçada cap als devots del Joan Solà (en som bona cosa)—, abans de tancar l'aparell, que és el que havíem previst fer només obrira la boca Víctor Amela, va intervindre Mita Casacuberta. ¡Ai! Presentà una nova traducció de Faust de Goethe. Traducció valenciana... ¡Ai! De Joan Ortolà (ed. Riurau). Va dir que excel·lent. Però, ¡ai!, valenciana.
Després diuen de l'autoodi i del menfotisme dels valencians. La xica va explicar la «seua» reacció en agafar una traducció «valenciana»:
Aquesta traducció és una traducció al català, però és una traducció valenciana, ¿eh? Llavors, és magnífic, perquè tu comences a llegir, segons com, amb una certa prevenció, a dir, a veure ara què em trobaré, ¿eh? El Faust, diguem-ne, en valencià... No, no... És que, és igual, és el català amb tota la riquesa lèxica, òbviament, i morfològica del valencià...
És a dir, els lectors catalans, quan topen amb un llibre valencià, comencen «amb una certa prevenció, a dir, a veure ara què em trobaré»...
Bé, ho reconec, té raó la xica, quan veig un llibre d'un autor valencià o traduït per un valencià, també me l'agafe amb una certa prevenció. El cas és que, de fet, en ser una traducció al català, sempre tinc alguna prevenció, a vore què em trobaré, ¿haurà posat els per i per a de manera comprensible?... ¿O seguirà el criteri de Solà? ¿Tindrà un to lingüístic català o haurà calçat una llengua ortopèdica? ¿Posaran els interrogants a les dos bandes o apareixeran a l'atzar?... En resum, detalls d'editorial. El que fan falta són editors que revisen la faena i acorden uns criteris i un nivell.
La resta de varietats d'encisam de la normativa em sobten tant com sentir la directora general d'educació de la Generalitat valenciana, la barcelonina Concha Gómez, dient mirin, fagin, vostès, don (verb donar), aviam*, vec i altres tants detallets de la llengua. No gens, no em sobta gens. Al contrari, és ben agradable i il·lustratiu sentir-ho al costat dels repetixo de Sanmartín Besalduch, els haguéssem de Mundo Alberto, dels estara de Pañella Alcàcer o d'alguns verbs en -eixtre que dia Oltra i Soler.
Bé, a voltes, hi ha qui té unes prevencions que, vaja, mos agafen desprevinguts.
Brutal, magnífic, ja era hora que algú posés negre sobre blanc el poc nivell cultural i literari del programet i dels ubics personatges que hi pontifiquen amb supèrbia. Jo em vaig prometre de no mirar-me'l més des que en van fer un sobre el Grup de Sabadell que els haguera hagut de caure la cara de vergonya del munt de vanalitats que hi van abocar pel broc gros. Vaig ser incapaç de mantenir la promesa, però, el dia que en Joan F. Mira hi va anar per parlar de "El professor d'història". Aquesta, però, va ser l'última vegada que m'hi vaig deixar arrossegar, perquè, a banda de les vanalitats de costum, van tenir la barra de no dedicar-li el programa sencer, fer-li compartir amb un altre individu que ara no recordo qui era i no deixar-lo parlar, talment com si "El professor d'història" fos una novel·leta d'aquestes "disposable" que ells "analitzen", i no com l'obra mestra que és i que juntament amb els altres dos llibres de la trilogia valenciana es mereixerien una tesi doctoral. És el trist país que tenim: primet, primet. Tot ha de ser fàcil, light, lleuger i digerible.
ResponEliminaSisplau, canvia'm "vanalitats" per "banalitats" a l'apunt de més amunt. Picant l'he espifiada. Gràcies
ResponEliminaBé, t'agraïxc el comentari, tot i que el programa del Mira no el vaig vore (el fan a unes hores...).
ResponEliminaEl nivell, supose que deu variar, perquè més d'una vegada he trobat algun comentari interessant. I, sobretot, depén dels convidats, ¿no?
En resum, que jo pretenc que millore, no que l'eliminen (com fan sovint amb este tipus de programes).
Esperem que no tot siga primer, fàcil, lleuger, encara que si és digerible, serà millor.
Ho lamente, Shosha, però no puc canviar-ho, que el Google no ho permet en els seus blocs.
ResponEliminaNo passa res, que tots cometem errors de tant en tant. A més, tots podem barrejar les vanitats i les banalitats.
Bé, al final, per això fem les nostres crítiques també, perquè es corregixquen els errors. Amb el teu aclariment posterior ja s'ha corregit.
Fins a l'altra.