El diputat Cortes Llopis fa ús en una intervenció seua davant el ple d'una de les tècniques de la manipulació política, falsificar la posició de l'adversari per a poder-lo ridiculitzar. Una mostra:
Per a l'esquerra, senyories, tot ha de ser partit i tot, si és el cas, ha de ser govern, alineant la persona, l'individu, i mediatitzant els col·lectius i les associacions ciutadanes amb l'únic fi de convertir-los en un pur instrument per a una causa partidista i sectària. L'esquerra té com a màxima i premissa que els col·lectius ciutadans treballen per un ideari polític amb un únic fi i per tal d'utilitzar-los en la seua ja coneguda campanya d'agitació i propaganda.
El cas és que tampoc podem dir que siga del tot mentira això si mos referim a alguns casos del que s'entén per esquerra (i molt més cert encara sobretot si parlem de la mateixa dreta). La realitat és que hem d'assumir que hi ha gent per a tot i, per tant, que el problema és més aviat que el ridícul puga ser cert i que no siga una falsificació. Si fóra fals, si no tinguera cap fonament, no costaria gens demostrar que el númeret còmic ridícul l'està fent el diputat Cortes Llopis. Tanmateix, si l'oposició encara està presa de les seues demagògies particulars, antigues i, per desgràcia, recurrents, eixa suposada esquerra no deu estar en disposició de desmentir res de manera massa creïble.
Certament, el web de les Corts, en este sentit, dóna algunes solucions plenes d'alegria erotitzant respecte als interessos que s'hi fan i s'hi desfan. Però he de reconéixer que m'agrada més la versió de la nostra societat que donen el Rafi i el Fali (veg. el vídeo), que no són diputats... per poc, per poc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada