Hui tinc la faena feta —i no em referixc a les gravacions que haja pogut fer el tal Koldo— recuperant l'escrit que li vaig enviar a Xavier Grasset —abans era «Graset»— al setembre del 2023. Una part ja la vaig esborranyar en «Vespes accentuals» (21 de setembre del 2023). 🔗 Ara amplie aquell apunt amb un tros del que li vaig escriure a través de l'atenció a l'audiència de la ccma:
La toponímia sol acceptar la pronúncia habitual dels habitants del lloc. Per això és «Dénia», «Berga» o la Sénia, amb «e» tancada; o «Collserola» amb la primera «o» tancada (a pesar de la incongruència ortogràfica).En el cas de «València», un descuit originat en una situació de precarietat social i normativa en l'ús de la llengua fa noranta anys va dur a fixar la forma «València», fent una analogia incorrecta amb el lèxic comú. Però sabem massa bé que la toponímia no seguix l'evolució del lèxic comú i que per això la pronúncia del nom de la ciutat encara és «Valéncia».
Dit això, deixar-se problematitzar la llengua per eixos detallets em sembla que és un error bàsic que té una solució fàcil: assumir que ja seria hora de corregir l'error i, mentrestant, que convindria no acceptar que els qui problematitzen l'ús de la llengua ho tingueren tan fàcil per a aconseguir que perguérem eixe llançol a causa d'un nominalisme o d'una simbolització innecessària.
Per cert, el mateix Eliseu Climent va pronunciar «Valéncia» en l'entrevista que li vas fer fa poc en Mes 324. La toponímia s'hauria de revisar, però el problema és el desús de la llengua, no l'accentuació.
No esperava que m'arribara cap resposta i aixina ha segut, però està dit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada