En el programa La selva de hui, 🔗 un dels coŀlaboradors té una eixida que fa pensar. Mentres Montser Barderi demanava travessar ponts i establir una conversa amb unes persones que havien escrit i representat una peça de teatre on exposaven de manera infantil i absurda una contraposició entre el dret a la salut i l'obligació d'entendre el català, i considerava que la representació no es podia impedir, perquè seria «censurar», aquell ha fet «¿Per què no?»...
De tant en tant m'esmussa comprovar que les idees progressistes o esquerranes són molt superficials i conjunturals en algunes persones. Sonen com a hereus de l'ambient ideològic del franquisme, aquell de la llibertat... per a ser catòlic. En este cas, es veu que la necessària llibertat d'expressió en democràcia seria vàlida només si l'expressió concorda amb les idees del censor.
Els ponts de Barderi serien més fructífers i, clar, complexos, inclús un poc angoixants perquè caldria afinar els arguments per a evitar compensar la nostra discriminació usant-la com a coartada per a fer un poquet de botxins, ni tan sols per alleujar-nos la calor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada