Hi ha algun lector dels articles sobre llengua que s'escriuen en el Diari La Veu del País Valencià que no utilitza la xarxa per a convertir-se en un fonamentalista de l'odi, sinó que intenta dialogar amb respecte i concisió, a pesar del guirigall generalitzat dels «nostres» companys de viatge. Sol firmar «Borràs», però no puc assegurar que sempre siga la mateixa persona, ja que el web dels comentaris del diari permet posar qualsevol cosa per a identificar-te.
Els comentaris desapareixeran dins d'uns dies i, per atra part, envie el meu, però no apareix publicat. Perquè no es perga tot, deixe ací el meu punt de vista:
Com sol ser habitual, Borràs, trobe els teus comentaris asserenats, argumentats i prou encertats. La llàstima és que és prou absurd que les suposades qüestions polítiques i sociolingüístiques de fons es concreten exactament en fer-li el joc a la dreta valencianòfoba en el cas de la iniciativa del canvi de nom de la ciutat: escarotar-se sense cap motiu i rebutjar l'argumentació científica amb desqualificacions personals i amb el recurs als dogmatismes i al partidisme polític.
L'any 1998, Abelard Saragossà acabava l'article dient que «és necessari que tinguem en compte aquest procés regularitzador incipient, i que estudiem com evoluciona en els pròxims trenta o quaranta anys». De moment, encara sobrevivim els qui hem aprés a dir «Valéncia» des de menuts. Si es fixara oficialment eixa forma (cosa poc probable, perquè l'AVL no ho admet encara), espere que els qui tant es preocupen per l'ús del valencià s'animen a continuar impulsant-lo parlant-lo, escrivint-lo, transmetent-lo a les futures generacions, reclamant-lo...
Tens tota la raó de demanar una demostració que «un canvi en l'ortografia augmentaria l'autoestima i, en conseqüència, l'ús escrit i oral d'un idioma»... Haurem de mirar també si el canvi del 2017 va tindre eixe efecte que suggerixes. En tot cas, diria que la política lingüística del 2017 no va ser només fixar oficialment la forma «València», encara que n'hi ha qui en van tindre prou (i massa) amb això.
L'article de Sebastià Carratalà («Quan Saragossà deia que els canvis no poden fer-se contra qui més usa el valencià», dlvpv, 22.07.2025) 🔗 jugava a traure de context les paraules d'Abelard Saragossà, perpi usant els passatges en què Saragossà es centra en la situació sociopolítica del 1998, com si des del 1998 fins ara no haguera passat res de nou, entre atres coses, huit anys de política lingüística de retolet amb la denominació monolingüe «València», després de més de trenta anys de democràcia amb la forma monolingüe en castellà i política lingüística castellanitzadora.
N'hi ha qui s'ha quedat en les catacumbes, però n'hi ha qui demana tancar-s'hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada