Al Consum, cebes d'Austràlia i de no sé on, però les moraes diu que són d'Espanya. Toca, n'hi han. Les anous també són d'Espanya —també podrien dir d'a on—, el kiwis o els alvocats ara no, que venen d'allà on va pedre Cristo les espardenyes, però hi ha els ambercocs —llàstima que només n'hi hagen d'eixa varietat de color taronja i no dels de «tota la vida»—, ambresquilles i paraguaians.
En la compra quotidiana és on s'ha de practicar una «xenofòbia» ambientalment responsable i, si és possible i cert, ecològica, com ara amb les creïlles ecològiques —diu Takse que són varietat alegria—. A Bon Àrea tenien prunes panses de proximitat —crec que eren catalanes—, però ací només en tenen d'arreu del món —crec que eren dels eua—.
Les xenofòbia és per a les ocasions, com ara, per a mirar de promoure els fruits de proximitat, l'agricultura responsable i ecològica, els beneficis als cultius sostenibles, i inclús per a impedir que arrasen les cultures, els cultius i els pobles només perquè mos volen vendre taronges a l'agost. Convé no comprar-les.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada