Igual que els policies es pensen que la presumpció de veracitat equival a la veritat, la retòrica mal digerida dels progres dogmàtics ha fet que n'hi haja que, perquè es senten partidaris dels progressisme —i de totes les extensions mal fonamentades que es fa d'eixa concepció política—, es creuen que tenen la raó científica i, per tant, la veritat al seu costat. Per tant, estan repetint allò de «déu és al nostre costat» típic de les guerres de religions que contiuen vigents.
I el cas és que en el mateix moment que et penses que tens la veritat de part teua «perquè» eres d'esquerres —i totes les extensions mal adobades que es fan d'eixa concepció política—, estàs invertint els termes i convertint-te en un dogmàtic —o un fanàtic i totes les extensions que fan d'eixa concepció de la vida—, i aleshores té igual que et penses que eres d'una banda o de l'atra, perquè estàs en connexió amb la part fosca de les ideologies que es convertixen en credos religiosos.
Les dades i pràctiques científiques no són atributs de cap ideologia, sinó que són processos i resultats en qüestió permanent i que conviuen amb falses «veritats» derivades de la tradició, el sentit comú, la conjuntura, les normes de comportament, les pràctiques protocol·làries, la bona educació, la convenció o la intuïció. Ser d'esquerres o progressista pot conduir cap a una banda més amable de la vida —igualitària, alliberadora, redistributiva, respectuosa dels drets, dels deures, del medi ambient—, però en el moment que arriba a pensar que un accent és bo perquè el va adoptar Joan Fuster, està fent pensament religiós —un oxímoron que algú deu haver tractat en algun moment, segurament el mateix Fuster—, és a dir, dogma de fe.
La ciència, mentrestant, continua aportant les dades que han de fonamentar el pensament, la reflexió racional i objectiva. La qüestió és què en fem de l'ètica raonable. Acabant amb La Rochefoucauld:
Els bojos i els abovats veuen les coses segons l'humor que tenen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada