Les obres d'art també poden fer ois, poden ser desagradables, insuportables, aberrants... Això és el que m'ha passat pel cap llegint l'article «Vesprades de soledat» de Joan Garí (Diari La Veu del País Valencià, 24.06.2025) 🔗. He deixat un comentari per mostrar la meua perplexitat per haver d'assumir que les obres mestres poden ser, com dia aquell —Walter Benjamin, reinterpretat per mi per a l'ocasió—, 🔗 obres de la barbàrie, perquè som uns i atres alhora:
Tampoc no vaig ser capaç de vore Cannibal Holocaust 🔗 de Ruggero Deodato (1980) quan era jovenet, per molt que m'atraguera la publicitada realitat dels fets filmats, cosa que jo em vaig creure, però que per sort era fals. Llàstima que no fora una obra mestra de la cinematografia.En tot cas, espere que no estiguen pensant en fer cap «obra mestra» cinematogràfica amb atrocitats «humanes», això que en diuen «snuff films». Encara que també és possible que s'haja fet i jo no l'haja vista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada