Al súper, la caixera també sap parlar en valencià de reacció quan em sent recitar els números del dni. La regla és la conversa monolingüe i això fa que el valencià quede amagat, perquè els inicis de diàleg solen convergir en castellà. Són rareses eixes converses bilingües que mantenim habitualment Takse i jo amb qui es presente que només sàpia expressar-se en castellà-espanyol, on es dona habitualment la sorpresa agradable que hi ha molt de valencià encobert, esperant a l'aguait per a fluir.
Intente anar per l'ombra, però no és sempre possible, he de travessar espais oberts inclements. Veig un un veí d'una finca de darrere del mercat Central que espera amb la porta oberta que arriben els seus dos coneguts: «vos he vist de reüll» els diu. La solana em deu haver provocat aŀlucinacions, perquè eixos fenòmens de normalitat no s'haurien de produir des que Escalante va escriure sobre el decandiment de la llengua a la capital del país. Tenen una edat que supera la cinquantena, aixina que la profecia autocomplida no es farà esperar massa temps més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada