Hi ha conceptes que no és que siguen un bumerang, sinó una banderola que indica si bufa el vent i d'on ve (un gallet, un penell). Hui he topat amb una desqualificació que aplicaven a una persona: «negacionisme científic». És terme adequat, descriptiu i que no ofén la qualitat personal sinó la pràctica professional, les idees. Està bé.
La llàstima és que —entre la progressia nacionalista valenciana— és un terme que només s'aplica als adversaris —inclús als enemics—, però que pareix que hi ha qui pensa que no és aplicable a «tots» els qui practiquen eixa negació. Quan es tracta dels «nostres», aleshores hi ha «valors» més rellevants a tindre en compte: la situació política, la conjuntura, la tradició, les fantasies compartides, la ideologia dogmàtica...
En parlava fa uns dies dinant al Cabanyal. M'alegre d'haver tingut la conversa. Em sap mal haver intentat convéncer el company, vist que, en eixes ocasions, convé deixar fluir els arguments i pendre nota. Si preferixen la germanor partidista, hauríem d'intentar descobrir per què val més la mentira que siga nostra que la veritat que siga per a tots. Deu ser allò del comú, que no és de ningú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada