Hi ha raonaments que et fan suar per a entendre'ls i analitzar-los. Però per a això hi ha, entre atres obres de consulta constant, Els viatges de Gulliver de Jonathan Swift. 🔗 És una sàtira del segle xviii. Per tant, no podrà aclarir del tot el món d'ara, però continua fent gràcia i permet identificar i identificar-mos amb els aspectes bons i roïns de la societat en què vivim, que solen ser els aspectes que anem remenant constantment.
Patint pels ucraïnesos, pels russos, pels israelians o pels palestins, no sabria on situar Liŀliput i Blefuscu i decidir com s'ha de trencar un ou de gallina. Però escoltant i llegint Antoni Gelonch (Més 324, 26.10.2023) 🔗 i Pilar Rahola («Hipocresia moral, obsessió ideològica»), 🔗 sembla que sempre hi ha un prejuí adient que alleuja els crims dels teus. En el fons, les gallines són culpables de no pondre ous redons.
Els nous maniqueus, els de sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada