N'hi ha teoria a cabassos per a atendre cada situació des de perspectives diferents. La «realitat» ni és unívoca ni uniforme. D'altra banda, quan sospitem que algun argument no està ben fonamentat, no és que la realitat es contradiga.
El coneiximent i l'ús de la llengua pròpia no pot ser considerat un problema per a la supervivència de la llengua. El desús de la llengua té unes causes que no es resoldran constrenyint i frustrant normativament els parlants que pretenguen escriure la seua llengua, immersos com estem en un medi castellà i inclús cada volta més anglés. Això em sembla una vella recepta a la que alguns recorren per impotència o com a coartada, però no perquè confien que tinga cap èxit pel que fa a l'augment de l'ús.
Finalment, pel que fa la facilitació de l'escriptura, l'iec va fent-ho a mesura que va ampliant i revisant les seues obres normatives. A més, la meua experiència amb el servici de consultes (i amb l'aoetic) és ben positiva. En eixe sentit, estic segur que és més negatiu per a l'ús de la llengua amagar què en sabem i difondre el prejuí de la incorrecció, el menyspreu i la ignorància quan es tracten les varietats dialectals. Sense idolatrar res, la gramàtica de Sanchis Guarner, ¡del 1950!, anava en el sentit de facilitar els recursos per a l'ús general.
Bé, la cosa anirà com haja d'anar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada