Me se n'havia anat del cap el nom d'un dels poetes que alguna volta m'han dut a llegir poesia. Vaig estar uns dies sense enrecordar-me'n —ni del poeta ni de que me se n'havia anat del cap— i, de colp, dinant, em va vindre el nom: Eugenio Montale. 🔗 Tinc el llibre alçat en la Billy blanca amb portes on alce les lectures fetes i els llibres de consulta. Fa anys que no he obert el llibre d'Ediciones Júcar a cura de Joaquín Arce. 🔗 Encà que siga, hauré de comprovar si els poemes aquells de quan aprenia italià en la facultat em continuen diguent alguna cosa.
No és fàcil, perquè el solatge de la vida tapona els foraets dels filtres per on mirem el món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada