dimecres, 1 de setembre de 2010

Àfrica acolorida

Africans del Google

Ja estem en setembre, i es nota, els sorolls del carrer comencen a ser més variats i estridents. O potser és la meua percepció afectada per la síndrome de la «represa» (em termes abusius futbolers). I arribat el setembre, torne a la rutina del diari de cada dia —perdoneu-me la possible redundància— i les expressions que els periodistes aporten a la ideologia comuna de cada dia.

Per exemple, Abelardo Muñoz descrivia ahir («La ciudad diferente: vivir en un bajo», El País, 31.08.2010) l'ambient que trobava pel centre històric de València, més o menys pel barri dels Velluters, on trobava gent que «piden la papela a orondos africanos», o «un grupo de prostitutas africanas, lustrosas y elegantes, que rodean zalameras a un tipo español, retaco y calvo». Posats a localitzar el continent d'origen del personal, podria haver precisat més si els africans eren sud-africans, algerians o espanyols; perquè l'espanyol tampoc no acabem de saber si era europeu o també africà.

Supose que en realitat volia dir —i em deixe dur per les meues pressuposicions— que hi havia negres (els africans) i blancs (espanyols, italians, veïns de sempre...). Clar, això havera semblat potser més acostat a la percepció visual, però, és clar, sense més aprofundiment sobre la realitat d'eixe contrast de colors, la cosa podia semblar racista. Aixina..., doncs, aixina..., ¿no?

2 comentaris:

Francesc ha dit...

El racisme té molts colors. Malauradament. Sí que trobe que té un cert solatge "racista" per la manera d'expressar les coses. O potser és que l'autor recorre a tòpics coneguts? Això de l'espanyol baixet i calb m'ha fet riure molt. He pensat en alguns personatges de la "caspa mesetària"...

Tècnic lingüístic ha dit...

Sí, i al País Valencià també tenims moltes «mesetes».