dimecres, 14 d’abril de 2010

Endormiscats

El nord

La majoria dels valencians estan endormiscats i només obrin un ull, un, els manifestants que defenen la supervivència dels valor socials, humans, històrics i artístics del barri del Cabanyal. La resta, en general, bona nit i tapa't. Crec que no dormen, però, si ho fan, no és el son dels justs, que dien aquells.

En canvi, en Madrid, des d'on no fa tant sentíem tants roncs, han despertat per a defendre en el carrer el que alguns jutges pretenen malmetre amb estranys jocs de retòrica judicial, plens de buidor democràtica i farcits de mala bava feixista. En fi, que és una sort que els feixistes estiguen integrats en l'aparell de l'estat, perquè aixina almenys són visibles i recorren als instruments legals al seu abast, al cap i a la fi, els mateixos que tenim la resta, tant si acudim a un jutjat com si fem ús de la llibertat d'expressió.

Diu Sergi Pitarch en un treball que ha fet sobre els blocs valencians (la blocosfera valenciana, diríem) que hi abunda la qüestió política i cultural, la lingüística... Té raó, estem entestats a resoldre amb la lletra impresa o la lletra iŀluminada, la realitat que anem perdent. (Per cert, m'adherixc a l'intent de fer servir la lletra «ŀl» tipogràfica real i no la que mos proporciona el teclat dalt del número 3. Ho intentaré.)

2 comentaris:

Josep Porcar ha dit...

Disculpa que torne a ser manegueta, però m'agrada més, si parlem de pantalles, l'expressió "lletra enllumenada", que d'il·luminats a folls hi ha poca distància, i crec que no és el cas, per molt que aquesta gentola intente convertit aquesta terra en un psiquiàtric. I posat a demanar, que és debaes, encara m'agrada més "la lletra encesa", li fa rima i contrapunt a la impresa. I com que estem una miqueta encesos...

Tècnic lingüístic ha dit...

Hola, Josep:

També m'agrada la teua proposta, que no està gens fora de lloc ni de joc, i, sí, iŀluminar pot anar de bojos, i també de bojos de la «decoració» iŀlustrada, literària i impresa (GDLC, s. v. iŀluminar):

«5 tr GRÀF Donar color a les figures i lletres d'una estampa, un llibre, uns goigs, etc.», que és més aviat per on anava jo.

Bé, com que generalment mire de no «encendre'm»...