dimarts, 29 de desembre de 2009

A quina mal(a) hora




Els diferents governs canadencs ha atorgat llicències per a activitats de mineria, explotació de gas i de petroli sense cap consideració del seu impacte en el dret dels pobles indígenes a dur a terme les seues activitats tradicionals en els seus territoris, com ara caçar, peixcar o recollir plantes medicinals, fons de subsistència i d'identitat cultural. A més, el risc de violència contra les dones indígenes augmenta quan treballadors externs a la comunitat entren en el seu territori i no s'han establit les mesures de protecció adequades.
Amnistia Internacional núm. 99, pàg. 30.




A més de dos arruixons a mitjan vesprada, la visita a la Vall m'ha proporcionat un «totes les dies», que jo diria que no era gens comú fa anys. I para de comptar. Un menú del dia a ca Tomàs, barat i per a eixir del pas (el vi seria molt millorable, diríem), ben fet.

Per tant, amb cotxe cap amunt i cap avall poques coses descobrirem més enllà que no acabe de distingir els esplugabous (Bubulcus ibis) de les garsetes blanques (Egretta garzetta) quan passe vora els camps d'arròs. Falta de pràctica.

La pràctica lectora, que és una cosa que m'agrada fer durant els dies de festa, també se'n va en orris entre unes coses i altres. Per sort, faig memòria —mig indignat— i em ve al cap una col·laboradora del programa Ànima (33), Lolita Bosch, que va tindre el seu moment incomprensible per a mi (cap al minut 15:30) quan va «presentar» la primera traducció d'Un jardín de placeres terrenales de Joyce Carol Oates, i va dir:


En català hi ha molt poca cosa traduïda... Hi han coses en mallorquí, curiosament, que això es[tà bé]*... , però, en català..., hi ha algunes coses, però molt poques...


* Jesús em facilita eixe fragment.


Fenomenal, ¡sí, senyor! En tot cas, deixe que s'escole cap a l'oblit el comentari i, com que no m'ha semblat trobar més reaccions sobre la qüestió en Internet, m'alce i agarre la traducció d'A la recherche... de Proust que feren Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany i que tinc en l'edició de 1990 feta en Columna. En 1986 va aparéixer una primera versió, no sé si completa, de l'obra en Llibres del Mall. Segons E-notícies (20.12.2009) la de 1986 comença:


Durant molt de temps, me n'he anat a jeure d'hora. De vegades, encara no havia apagat la bugia, quan ja els meus ulls es tancaven aviat, que ni tenia temps de dir-me: «M'adorm».


La de 1990 que tinc davant:


Durant molt de temps em vaig colgar dejorn. De vegades, encara no havia apagat l'espelma, quan ja els meus ulls es tancaven tan aviat, que ni tenia temps de dir-me: «M'adorm».


I ara, en la versió de Josep Maria Pinto (Combray, ed. Viena, 2009):


Durant molt temps me'n vaig anar a dormir d'hora. De vegades, tot just apagada l'espelma, els ulls se'm tancaven tan de presa que no tenia temps de dir-me: «M'estic adormint».


En francés (tret d'Internet):


Longtemps, je me suis couché de bonne heure. Parfois, à peine ma bougie éteinte, mes yeux se fermaient si vite que je n’avais pas le temps de me dire: «Je m’endors.»


Jo entenc:


Durant molt de temps m'he gitat de bona hora. A voltes, només apagar-me-se el ciri, me se tancaven els ulls tan prompte que no tenia ni temps de dir-me: «M'adorc».


Clar, he d'afegir que els d'E-notícies també comenten que, amb la versió de Josep Maria Pinto, «[a] partir d'ara es pot llegir en català [...]». Abans havien afirmat: «[...] començava així en la traducció de Jaume Vidal Alcover, plena de mallorquinismes [...]», sense dir que no fóra català, però, vaja, ho deixen clar més avant, ¿no? —que no ho és—. En català de per ací, «pa cagar-se i no torcar-se».

A Joan Calsapeu (Ucronies, 22.12.2009), la nova versió catalana (ell sí que assegura que Vidal Alcover escrivia en català) «és clarament superior a l’anterior versió». Àlex Susanna (El Punt, 28.11.2009) ho aclarix una mica: «La versió de Vidal és digna, però el seu català no és el més accessible. Amb la nova versió es busca lliscar a una oïda més del Principat», tot i que considera que és bo que hi haja diverses traduccions. ¡Uf, quin descans! Eva Piquer, en l'Avui (28.11.2009) ho deixa tot clar:


Durant molt temps Marcel Proust es va colgar dejorn. Ara ja se'n va a dormir d'hora, com tu i com jo (suposant que les respectives activitats nocturnes ens ho permetin). Deu ser per culpa d'un centralisme barceloní que porto incorporat de sèrie, però tinc més possibilitats de llegir A la recerca del temps perdut un cop n'ha desaparegut un obstacle afegit: el mallorquí de Vidal Alcover.

Ho sento, sóc així: si faig l'esforç d'acostar-me a Proust, prefereixo llegir-lo en català central.


Bé, no faré la meua versió perquè només m'interessa a nivell de pensament. I és que arribe a pensar unes coses... ¡Acudiu, hòmens amb barres!, que dien pel meu poble.

15 comentaris:

Vent d Cabylia ha dit...

Mãemeua, i després ens diuen secessionistes... Quina mostra de creença en la unitat de la llengua!

Tècnic lingüístic ha dit...

Sí, i si mos encatem encara mos diran «disseccionistes».

Jesús ha dit...

I de la traducció dels Assaigs de Montaigne que va fer Vicent Alonso i de la Divina Comèdia de Joan Francesc Mira, se n'ha dit alguna cosa?

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Doncs un servidor i uns quants llauradors més de per aquí avall:

espelma i m'adorm. De fet jo a Benidorm m'adorm.

En castellà: sírio.

Has de saber que l'espelma ve del fet que es feia amb esperma de balena. No m'invente res.
Ja veig que el 'totes les dies' us ha arribat. Ara tan sols us falta dir com diu mon sogre: "la ros està bona" (el nostre amb conill i caragols.)

Bon any Miquel!

Jesús ha dit...

I l'«M'estic adormint» de Josep M.ª Pinto no seria més ajustat al «Je m'endors» de Proust que el «M'adorm» de la traducció del Vidal Alcover de 1986, de la de 1990, o el «M'adorc» de Miquel Boronat?

Joan-Carles: si la norma ortogràfica del castellà s'haguera fet acadèmica abans del segle xviii i des d'un lloc diferent a Castella la Vella, segurament «sirio» seria l'ortografia normativa de la llengua i el seseismo ara seria, a més de majoritari, ortogràfic i el ceísmo, que és per exemple com jo pronuncie, seria, a més de minoritari, reconegut només com a arxifonema (que és exactament el cas del rotacisme /l/>/r/ en «sueldo», al que semblava que li havies agarrat afecció darrerament). De totes maneres, és ben sabut que «aunke todos tienen por buena esta ortografia, i konfiesan ke tengo razón en ella, su viexa kostunbre tiene a muchos entumidos, i perezosos para moverse a la bueno» i que hi ha qui s'entesta a seguir pegant-se garrotades a compte de 'haches rupestres':
«Jubilemos la ortografía, terror del ser humano desde la cuna: enterremos las haches rupestres, firmemos un tratado de límites entre la ge y jota, y pongamos más uso de razón en los acentos escritos, que al fin y al cabo nadie ha de leer lagrima donde diga lágrima ni confundirá revólver con revolver. ¿Y qué de nuestra be de burro y nuestra ve de vaca, que los abuelos españoles nos trajeron como si fueran dos y siempre sobra una?»

Sobre el particular, recomanaria De la pronunciación medieval a la moderna en español d'Amado Alonso («ultimado y dispuesto para la imprenta por Rafael Lapesa»), Madrid, Gredos, 1969 (primera reimpressió de 1988), tom ii, que tracta de les sibilants.

Ara, posar-li accent a «sírio», això sí que és una innovació lleugerament revolucionària.

Miquel: «Això es[tà bé]»? Per completar el que no se li entén a la Lolita Bosch.

Tècnic lingüístic ha dit...

Doncs, sí que se n'ha dit d'eixes traduccions, Jesús. Almenys jo he llegit (i sentit) comentaris molt positius sobre eixes traduccions.

Joan-Carles, això de les dies estava ben a la vora, a Carcaixent, per exemple, però em semblava que no l'havia sentit mai a la Vall.

Pel que fa al «m'estic adormint», Jesús, bé, pensant-ho bé, jo no m'ho diria, sinó que li ho dic a algú altre. Trobe que el que jo em diria --si parlara aixina-- seria «m'adorc», però també pot ser simplement l'influx de la traducció de Vidal Alcover o de tirar massa directament des del francés.

Ah, i moltes gràcies per parar l'orella. Ho afigc.

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Amic Jesús:

Com que la correspondència la tenim a bústies diverses em perdonarà el bon i pacient propietari Miquel (per la Canyada de Biar ja diuen Miquièl i supose que la mel<miel castellana no hi serà estranya; en arribar a Carcaixent, m'aviseu.)

Pel que fa als esments de secessionisme lingüístic català -des de Catalunya- no per reafermar el nostre secessionisme però sí el nostre 'particularisme' jo ja en tinc bastant amb el que m'envolta. Aquí la cosa és selvatana, en el sentit clàssic de la 'selva' catalana: un bosc i nom de comarca.

Pel que fa al ´sírio´ em referia a un castellanisme -segons li semblaria a la generació dels meus pares- i no a com s'hauria de dir en castellà: ens manca finesse i coneixement del territori. Aquí s'ha dit 'espelma' tota la vida i el dia de les animetes fem una 'palometa' preciosa amb cotó i oli que posem als finestrals perquè vinguen els morts de la casa a dormir al seu llit. Ho sabré jo que ma mare m'alçava a les 6 del matí no fóra tingués que dormir amb la meva iaia! Hi ha costums pagans que perduren.

Pel que fa a les traduccions caldria comprovar cronologies i no podem esperar que tothom siga tan enciclopèdic com vosté o jo.

La tasca, admirat Jesús, la feu 'de categoria' malgrat que uns hi caiguen amb més facilitat que no pas uns altres i no faig referència a ningú que conega. Fixa't que els elxans diem 'conec' i no 'conec' en aquest ús.

Pel que fa a la meva afició a destrossar la llengua castellana -o no- observe que produeix més 'alfurri' que a l'inrevés -preciós arabisme elxà- quan es tracta de mera cortesia de tornada.

Em torne a disculpar a l'amo de la botiga i li promet que avui surt el seu sobre cap a Mostoletes. Li he pres carinyo, castellanisme no admès però àmpliament emprat de Port Bou a Guardamar. M'estime més, però, el gal·licisme 'tendresse" adaptar a la fonètica rossellonesa.

Són les 7.45 del matí del dia de San Silvestre, patró sant de la "diversidad en la unidad".

Joan-Carles Martí i Casanova ha dit...

Esmena:
Fixa't que els elxans diem 'conec' i no 'conec' en aquest ús

S'ha de llegir:

Fixa't que els elxans diem 'conega' i no 'conec' en aquest ús.

Jesús ha dit...

Ja deia Kiko Veneno que està molt bé eixa cosa del carinyo. Millor la unitat en la diversitat que qualsevol unitat de destí en l'universal.
Jo també plegue per ací, que això ja és un abús indecent. Bon any nou a tothom.

Tècnic lingüístic ha dit...

Bé, a mi, això de «carinyet» m'ho dien de menut. Però, vaja, com que llavors parlava en castellà, vaig fer per espolsar-m'ho més tard --quan hem vaig fer més animal que un carró amb vela (o bolcat, que diuen altres)--. I, milacre, per ara no em fa falta.

Au, que canvieu la dècada a gust.

Allau ha dit...

O bé no he llegit amb atenció els comentaris, o bé ningú no ha mencionat que en dialecte central es diria "m'adormo". On ha anat a parar l'o final?

Anònim ha dit...

Realment vergonyoses les paraules de laLolita Bosch, no obstant,això és molt cosa dels "xaves" (com anomenem als de Barna en argot a Girona)i el seu centralisme barceloní.
Responent a un dels comentaris us haig de dir que he llegit els Assajos de Montaigne amb la traducció de l'Aloso i m'ha semblat magnífica i hellegit un delsvolums de "A la recerca..." d'en Vidal i el problema no són els"mallorquinismes" sinó que és un traducció un poquet enrevessada. Una abraçada.
Un gironí amic

Tècnic lingüístic ha dit...

Allau, en central, Pinto ha triat l'opció «M'estic adormint».

Amic gironí, espere que esta versió actual haja aportat millores ben llegidores, encara que canvie mallorquinismes per centralismes.

Allau ha dit...

Com ho has endevinat? M'estic adormint.

Tècnic lingüístic ha dit...

Allau, ho dia perquè no patires per l'-o, que segur que també dorm feliç literàriament.