dimarts, 29 de desembre de 2009

A quina mal(a) hora




Els diferents governs canadencs ha atorgat llicències per a activitats de mineria, explotació de gas i de petroli sense cap consideració del seu impacte en el dret dels pobles indígenes a dur a terme les seues activitats tradicionals en els seus territoris, com ara caçar, peixcar o recollir plantes medicinals, fons de subsistència i d'identitat cultural. A més, el risc de violència contra les dones indígenes augmenta quan treballadors externs a la comunitat entren en el seu territori i no s'han establit les mesures de protecció adequades.
Amnistia Internacional núm. 99, pàg. 30.




A més de dos arruixons a mitjan vesprada, la visita a la Vall m'ha proporcionat un «totes les dies», que jo diria que no era gens comú fa anys. I para de comptar. Un menú del dia a ca Tomàs, barat i per a eixir del pas (el vi seria molt millorable, diríem), ben fet.

Per tant, amb cotxe cap amunt i cap avall poques coses descobrirem més enllà que no acabe de distingir els esplugabous (Bubulcus ibis) de les garsetes blanques (Egretta garzetta) quan passe vora els camps d'arròs. Falta de pràctica.

La pràctica lectora, que és una cosa que m'agrada fer durant els dies de festa, també se'n va en orris entre unes coses i altres. Per sort, faig memòria —mig indignat— i em ve al cap una col·laboradora del programa Ànima (33), Lolita Bosch, que va tindre el seu moment incomprensible per a mi (cap al minut 15:30) quan va «presentar» la primera traducció d'Un jardín de placeres terrenales de Joyce Carol Oates, i va dir:


En català hi ha molt poca cosa traduïda... Hi han coses en mallorquí, curiosament, que això es[tà bé]*... , però, en català..., hi ha algunes coses, però molt poques...


* Jesús em facilita eixe fragment.


Fenomenal, ¡sí, senyor! En tot cas, deixe que s'escole cap a l'oblit el comentari i, com que no m'ha semblat trobar més reaccions sobre la qüestió en Internet, m'alce i agarre la traducció d'A la recherche... de Proust que feren Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany i que tinc en l'edició de 1990 feta en Columna. En 1986 va aparéixer una primera versió, no sé si completa, de l'obra en Llibres del Mall. Segons E-notícies (20.12.2009) la de 1986 comença:


Durant molt de temps, me n'he anat a jeure d'hora. De vegades, encara no havia apagat la bugia, quan ja els meus ulls es tancaven aviat, que ni tenia temps de dir-me: «M'adorm».


La de 1990 que tinc davant:


Durant molt de temps em vaig colgar dejorn. De vegades, encara no havia apagat l'espelma, quan ja els meus ulls es tancaven tan aviat, que ni tenia temps de dir-me: «M'adorm».


I ara, en la versió de Josep Maria Pinto (Combray, ed. Viena, 2009):


Durant molt temps me'n vaig anar a dormir d'hora. De vegades, tot just apagada l'espelma, els ulls se'm tancaven tan de presa que no tenia temps de dir-me: «M'estic adormint».


En francés (tret d'Internet):


Longtemps, je me suis couché de bonne heure. Parfois, à peine ma bougie éteinte, mes yeux se fermaient si vite que je n’avais pas le temps de me dire: «Je m’endors.»


Jo entenc:


Durant molt de temps m'he gitat de bona hora. A voltes, només apagar-me-se el ciri, me se tancaven els ulls tan prompte que no tenia ni temps de dir-me: «M'adorc».


Clar, he d'afegir que els d'E-notícies també comenten que, amb la versió de Josep Maria Pinto, «[a] partir d'ara es pot llegir en català [...]». Abans havien afirmat: «[...] començava així en la traducció de Jaume Vidal Alcover, plena de mallorquinismes [...]», sense dir que no fóra català, però, vaja, ho deixen clar més avant, ¿no? —que no ho és—. En català de per ací, «pa cagar-se i no torcar-se».

A Joan Calsapeu (Ucronies, 22.12.2009), la nova versió catalana (ell sí que assegura que Vidal Alcover escrivia en català) «és clarament superior a l’anterior versió». Àlex Susanna (El Punt, 28.11.2009) ho aclarix una mica: «La versió de Vidal és digna, però el seu català no és el més accessible. Amb la nova versió es busca lliscar a una oïda més del Principat», tot i que considera que és bo que hi haja diverses traduccions. ¡Uf, quin descans! Eva Piquer, en l'Avui (28.11.2009) ho deixa tot clar:


Durant molt temps Marcel Proust es va colgar dejorn. Ara ja se'n va a dormir d'hora, com tu i com jo (suposant que les respectives activitats nocturnes ens ho permetin). Deu ser per culpa d'un centralisme barceloní que porto incorporat de sèrie, però tinc més possibilitats de llegir A la recerca del temps perdut un cop n'ha desaparegut un obstacle afegit: el mallorquí de Vidal Alcover.

Ho sento, sóc així: si faig l'esforç d'acostar-me a Proust, prefereixo llegir-lo en català central.


Bé, no faré la meua versió perquè només m'interessa a nivell de pensament. I és que arribe a pensar unes coses... ¡Acudiu, hòmens amb barres!, que dien pel meu poble.
Publica un comentari a l'entrada