El sereno ha muerto un perro que se llama Capitán / y a la una de la noche se ha comido todo el pan. / ¡Cotxero, cotxero!, ja ve l'auelo, / li cau la moquita dins del caldero. / El sereno s'ha perdut / en la font de la Canut, / les xiquetes l'han trobat / amagat dins d'un forat. / ¡Sereno, las once y media! / ¡Cotxero, cotxero!, ja ve l'auelo, / li cau la moquita dins del caldero...
I per acabar la festa:
Eres blanca com l'esmerla / bonica com l'estornell / cara de burra guinyosa / i orelles de matxo vell.
Això he avançat hui, a més de comprovar que els meus parents riberencs donen molts noms a diversos amors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada