Vist i no vist no seria el que es pot dir d'Avatar de James Cameron, una repetició sostinguda de la història de quasi sempre, però farcida d'efectes especials amb la cirereta de les tres dimensions. Per a un xiquet de deu anys, no deu estar gens malament. Per a xiquets més grandets, doncs, hi ha de tot, però haver de vore que en l'any 2153 els alienígenes són masclistes, explica molt bé de què van els ideòlegs de la cosa cinematogràfica.
Parlant d'ideòlegs caiguts, la mort de Joan Monleon ahir o despús-ahir em va fer pensar en la seua paella ideològica de quan eixia en la televisió d'Amadeu Fabregat. Si en vaig renegar durant aquells anys. Llàstima que el record que tinc de Monleon no s'haguera quedat en el «Micalet Garcia, xic treballador», que era mig sobrenom meu de menut.
Tinc la gola presa per un homenot —¿un «avatar» meu?—. Supose que al constipat li deu quedar poc recorregut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada