Vaig fent amb la meua dieta de culdines, eixos efervescents que em deixen mig endormiscat mentres cove bacteris i idees.
He llegit comentaris escarotats perquè en el vídeo del caganer que cantaven diversos cantants i grups per a fer una sintonia en tv3 diu «hi ha d'haver-hi una caganer», cosa que es veu que la normativa no accepta i que hi ha qui tracta de «desensenyar-ho», que és una activitat a què dediquen massa hores lingüistes i aficionats a la lletra, i això deixa com a seqüela que els lingüistes obliden que haurien de poder explicar els fets lingüístics, abans d'aplicar-hi la dalla de la normativa —si és que la seua faena ho demana—.
La normativa és sempre una proposta infringida (amb raons o sense). Com es diu sovint, d'on no n'hi ha, no en pots traure, però en la llengua n'hi ha —d'haver-hi— molt més del que la normativa en trau. I per això la llengua és tan dúctil i acabem fent tanta literatura, amb els pocs sufixos que mos separen de les mones.
Mentrestant s'aclarix el que n'hi ha, no he esbrinat qui anava més mudat, si Querineldo o Pica-sàries, però es veu que van ser dos referències valencianes en algun moment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada