El que s'aprecia en estes línies correspon a un mínim de temes o de qüestions concretes que semblaria que corresponen a unes quantes obsessions. És clar que la vida del tècnic lingüístic és com la de qualsevol altre: limitada. Certament, hi ha més coses que deixe de banda en estos apunts, i sembla que sempre estiga traguent-li punta a les quatre coses que m'obsedixen. Ni més ni menys que com qualsevol altre, crec.
Al cap i a la fi, hi ha un munt de coses que no m'interessen massa i sobre les quals passe superficialment, com ara comprar roba —hui que fa fred, Takse m'ha recordat que tenia una jaca més llarga penjada que potser em protegiria més—, les cremes —la de les mans d'Isdin i la d'àloe—, les sabates —els socs, les de córrer i de jugar a futbet, i amb les MBT vaig fer una proesa—, els aparells —ací em continc tant com puc: Ipod, càmera compacta Nikon de fa quatre o cinc anys, miniordinador Asus, ordinador de taula de fa anys i panys, un Mac Cube trobat en un contenidor—, eixir entre setmana o els caps de setmana —això no m'ha agradat mai, ni a la discoteca ni al teatre ni...—, els cotxes —el Corsa és del 1998— i moltes altres activitats amb què passa la vida la gent, com ara xarrar sense parar i sense saber per què... Bé, d'això en faig una mica, tot i que per escrit en este bloc.
I puc prometre que, en general, és una cosa que no s'apega —puga ser que el plaer de beure cervesa, tal com jo vaig aprendre a beure vi—. Això sí, he de compartir amb tots que, en el fons, són i som paraules, que no fem altra cosa al llarg del dia. I ens fa mal sovint no trobar-les per a expressar... ¿Què? Ni tan sols ho sabem, si no tenim paraules. Llàstima dels usos que els donem. I, bé, no sé com arribe ací mentres estic escoltant —¡quin remei!— les intervencions parlamentàries, les de l'hemicicle o les del bar (estes tenen encara més molla). Sona Erroll Garner en l'Spotify, Mack The Knife.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada