dijous, 10 de desembre del 2009

Tan poc

Murs íntims


Si l'ordinador no va finet i la connexió a Internet va com carro pel pedregar —revisant el que diu ma mare—, et pot agarrar un bon mareig entre pantalles, i bona cosa de cremor d'ulls per l'afició de massa internautes als fons blancs o escandalosament clars per als webs i blocs. Damunt, no han fet versió de l'Accessibar per al Firefox 3.5.5, que és que gaste durant més hores amb Windows, i no sé si acabarem cegos. Sort que tinc una versió més antiga (3.0.15) en l'Ubuntu de casa. Està clar, mentre no arribe la tinta electrònica, hauria d'iniciar una croada per la protecció dels ulls en Internet.

Però, és clar, hi ha tantes coses que es podrien resoldre aixina de simplement, que no és estrany que, si eixes no es resolen, doncs, passe el que li passa a Aminatu Haidar (no he aclarit encara si no és Hàidar, tal com pronunciava el periodista de Qatar) o que a María Luisa Muñoz li haja costat arribar al tribunal europeu d'Estrasburg per a resoldre els seu dret a una pensió de viudetat com a cònjuge pel ritual gitano. Una de les gràcies de la sentència és que pot obligar el tribunal constitucional espanyol a revisar la seua doctrina en el tractament d'algunes minories. Serà cosa de vore.

Una altra de les gràcies, és clar, és que es confirma que no hi ha res com la cabuderia individual —bé, sí, la col·lectiva, si és que n'hi ha—. I, llavors, això, que l'esforç individual és cansat, però pot arribar a ser mínimament gratificant. Se n'han donat casos.

Pel cantó contrari hi ha l'advocat i antic diputat peper Marco Molines, que no vorà el teatre romà de Sagunt assolat. O jo mateix, que tenia classificat a Mundo Alberto (també peper, de Benicarló), com a diputat que sempre s'expressava en català en l'hemicicle valencià, i he descobert hui que no, que tampoc. En queden tan pocs.

4 comentaris:

  1. Si insisteixes una mica més, i si aconsegueixes convèncer-me que anar contra segles de la tradició editorial i tipogràfica que ha privilegiat la solució "negre sobre blanc" no és un caprici personal, encara seré capaç de vèncer la mandra d'editar els css de la meva plantilla de wordpress i tombar a a un color pergamí-crema com a fons de la pàgina. De fet, ja he començat a remenar...

    ResponElimina
  2. Espere que no haja d'insistir molt, sinó que si lliges uns quants minuts un text amb un fons blanc, comprovaràs que els ulls fan una funció nova que puga ser que no hagueren de fer: coure. Això em passa a mi, i això crec que et decidirà més que els meus comentaris (on en parle), o fins i tot el de Jan Tschichold (ací).

    Per cert, hi ha molts llibres que no són «negre sobre blanc». De fet, jo fa anys que tenia una tirada inconscient al que eren «negre sobre crema / beix/ groc». Fa anys que ja sé per què i que em sembla que les frases fetes tenen més pes que l'oftalmologia casolana.

    M'alegre que ho remenes i espere que hi trobes plaer visual, a més del plaer intel·lectual que mos proporciones.

    Per cert, per ara fas servir «gris sobre blanc»... ¡Ai, ai!

    ResponElimina
  3. Tot va en el mateix rígid paquet de wordpress que faig servir. Sempre serà millor que els blancs sobre negres que pul·lulen entre les seves plantilles...

    De tota manera, la cosa té fàcil esmena tècnica (ja he vist on canviar el paràmetre a la fulla d'estils), però porta delme monetari: s'ha de pagar l'aplicació que permet fer-ho. Com són quatre rals, me la demanaré per reis i així podré donar una mica de gust als lectors, perquè no et falta raó i el meu comentari anterior només buscava una mica de gresca.

    Això sí, diguem a Jan Tschichold que no exageri: la ciència oftalmològica ha demostrat que llegir amb poca llum o en segons quines condicions no deteriora la vista a llarg termini, només la cansa temporalment (que, d'acord, ja és prou emprenyador):
    http://www.guardian.co.uk/science/2007/dec/21/medicalresearch

    ResponElimina
  4. Això, fes una miqueta de gasto, que serà bo per a la recuperació econòmica.

    Quant a Tschichold, si no l'erre, crec que es queixa de l'excés i no de la poca llum. El text et deu haver «enlluernat». La lectura mig a fosques és una cosa que he practicat sovint i no m'ha molestat mai massa —fins que el sol es ponia del tot, és clar.

    ResponElimina