Casualment he topat en Abacus amb l'últim llibre de Ferran Garcia-Oliver, Ausias Marc, i davant del títol sense l'accent tradicional, he mirat la introducció per conéixer el motiu de la decisió. La cosa té a vore amb la documentació, que quan ho estudiava Germà Colón es veu que no era tan abundant com la que maneja Ferran Garcia-Oliver.
El cas és que este localitzà un paradigmàtic «Osies, el caçador» (no sé massa bé si ha pensat i descartat que puguera ser Òsies) que el du a acceptar el mot com a pla i no com a agut (tampoc no sé per què en diuen «oxíton» i tota la colla de sufixos: és una terminologia que no he manejat mai). Ja posats, i per ser més pròxim a la documentació, podria haver escrit directament Ausies, tal com han fet també molts altres. El que no li haguera llevat és la hac final: si Lluís Llach no se l'ha llevada...
Una altra casualitat també en el títol és La història del «ratoncito Pérez» d'Olga Lecaye (ed. Corimbo; traducció d'Anna Coll-Vinent) que això sí que diria que toca el tendre, perquè ausades que li hem pegat voltes al tema en algunes llistes d'Internet, començant per Zèfir, i ara resulta que la solució era no calfar-se el cap amb altres solucions:
En català: denominació més general, rateta; formes alternatives: angelet o angelets (de les dents), animetes, ratolí Miquel, ratolí Martí, ratolí Pitiminí, ratolinet Peris.
Acabe l'any amb mal de gola, un altre apunt diari, la nova tipografia massa ampla i poc contrastada de la Revista de Llengua i Dret, i sense bombardejar els palestins —que jo sàpia—. Això últim és una diferència positiva respecte del final de l'any passat, si no fóra que deu ser una simple eventualitat israeliana, diríem. Amb el cor encongit després de llegir «La corrupción de la democracia» de Vidal-Beneyto i «Una derecha mediática en plena forma» d'Ignacio Muro, ara tot seran bons propòsits per a l'any que ve, amb un Bassus (pinot noir, 2007), la música de Denez Prigent, Emili fugint i Takse buscant alls secs.
Llach està viu. Marc fa cinc segles que és mort. I la primera edició del Quijote posava Quixote.
ResponEliminaTambé hi ha un potrocol de grafies per a William Shakespeare, totes de la seva època i de després.
Mireu que ens agrada l'arqueologia quan ens interessa!
BON ANY I ME'N VAIG A CA'LS SOGRES A DINAR LA RÒS ESTÀ BONA.
Gràcies per la notícia, Joan-Carles: els hereus del Llach, que ja devien estar traguent comptes, faran bé, doncs, de mantindre la hac, no fóra cas... I els March de tota la vida, doncs, que pleitegen.
ResponEliminaPel que fa a l'arqueologia, la del saber sobretot, si mai podem arribar-hi.
Bon arròs i bon any.
Molt bon any 2010, Tècnic!
ResponEliminaPenso "inspirar-me" (citant fonts, com sempre) en el teu apunt sobre "Combray". Em sembla que val la pena parlar de la volàtil unitat de la llengua. Espero que no hi hagi contraindicacions per la teva part.
Allau, inspireu-vos-hi, inspireu-vos-hi sense manies.
ResponEliminaEn tot cas, vos contraindique un mal any 2010.
Joan-Carles, l'arqueologia, com l'assassinat, deu inspirar molt, perquè és una de les belles arts: amb el «Quixot» la cosa sembla decidida. Amb els «Jiménez»/«Giménez», «Texas», «México», ho sembla una miqueta menys sense parlar dels «Huejotzingo», els «San Jerónimo Xayacatlán» i semblants. L'hebreu que jo m'estime més dir «israelià» i que es té afecció de gastar per Israel és una pura troballa arqueològica, sobretot pel que fa a l'ortografia. Tu podràs passar perfectament per francés a París. Jo no i, en acabant d'arribar, ni per parisenc podia passar: m'ho van impedir els «Daumesnil», «Craon», «Estienvre», «Bienvenüe» (com coi s'ha de llegir això?), «Censier» es llig igual que «Sentier»? Perquè la t «Gentioux» no és la mateixa de Sentier. I hi ha bona cosa d'anglòfons compassius que se'n penedeixen d'eixe desafiament a tots els drets humans bàsics que és l'ortografia dels topònims anglesos: Leicester, Peterborough, Castleton, Salisbury, e tutti quanti. I què diríem del xinés i de les llengües sinografèmiques: una pura joia, una alegria sense excepcions, un pur deliri...
ResponEliminaSí, Miquel: «una pura eventualitat israeliana». Penible: per als que hi són sotmesos, per als israelians i per als que hi som més o menys a la voreta d'eixes eventualitats. Però sobretot per als que hi són sotmesos. Voldria no resignar-m'hi...
ResponEliminaEl cas és que no hi ha manera que els joves escolaritzats en català diguen Marc per Martx. Com les germanes Martx: les de "Mujercitas" que també existeix el cognom "March" en anglès.
ResponEliminaI a mi que tarde 45 minuts a arribar a Barcelona i 2.30h a arribar a València de que m'aprofita l'arquueologia ortogràfica mexicana pel que fa a la seva germana hispano-peninsular la que és molt encotillada i m'agradaria saber com escriviu tots el castellà. De tu, Jesús, ja ho sé que el teu español cervantino és preciós.
Resulta, però, que el català ha de tornar al període pre-literari: més o menys el segle XII.
El cas és que els qui diuen "Ausias Martx" estan més influït per l'ortografia castellana que per un film que -per tendresa- dec haver vist una vintena de vegades d'ençà que era un xiquet: amb una Elizabeth Taylor adolescent que no hi ha res com la versió original.
Som bilingües i biortogràfics! O no? Això passa sovint entre els pobles colonitzats malgrat que alguns pensen que això no siga el nostre cas.
Però ja se sap que el riuet de la Sénia és més ample que El Charco o Karko mentre l'esgotament de les topada de les serres penibètiques a mitja horeta al nord de ma casa no deu influir per a res: o per a ben poc.
I no em referesc al jardí anglès tan estimat pel Miquel Boronat per molt que m'estime més, personalment un jardí francès neoclàssic acolorit.
Els pobres xiquets de 10 anys d'una llengua subordinada han d'aprendre grafies antigues cosa que no em consta que passe a Almansa.
Com més fotuts, més esforç!
Haureu observat que he premut el botó sense revisar ni esgotar. A la frescor del pensament que es vessa sobre el paper sense haver de patir cap mestre ni cap nota!
ResponEliminaEspere, així i tot, que ho haureu entés.
Vaja, descobrixc que «preliterari» no apareix en el GDLC. Mos volen alleujar el drama de tornar-hi, segurament.
ResponEliminaD'altra banda, amb això del jardí m'he perdut, com li passava a aquell. En tot cas, sí, l'arqueologia és una eixida per al futur. Però és com tot, si t'hi poses, pots escriure en grafia aràbiga o xinesa divinament, tal com dia aquell que mos ha mostrat Jesús. Una volta sabut, tot és fàcil.
Tàctica de mestre d'escola. Es busca l'errada ortogràfica i el missatge es perd totalment. Si l'adversari comet una falteta no cal seguir: em recorda els professors de filologia catalana de la Universitat d'Alacant, molt d'ells més burros que Patacó, especialment els que em deien d'escriure d'una manera i ara escriuen d'una altra: la que em restava dècimes.
ResponEliminaEn el meu cas la culpa va ser meva per ser tot optatiu i de lliure configuració que allò meu era la traducció-interpretació anglesa.
Preliterari és pronunciable fins i tot per la als biortogràfics que pronuncien Martx per molt que hagen estat escolaritzats "en valencià". Biortogràfic tampoc no deu existir perquè dec ser l'inventor en aquest cas.
No conec cap llengua que no acoste la pronúncia del seu escriptor més important a la pronúncia del poble. Aquí, estranyament, no toca!
Tan sols cal mirar un jardí anglès a Google Imatges i un jardí francès que una imatge o dues deuen tenir més valor que mil o dues mil paraules. Els jardins francesos són neoclàssics mentre els anglesos són romàntics -en el sentit de la recuperació del medievalisme. També hi ha la cosa de la pluja més abundant a Albió i tothom sap que les comarques centrals valencianes tenen al doble de pluja que la resta del país.
Je promets être sage. De totes maneres aprofite per acomiadar-mer-me una temporadeta i ja sabeu el meu lema:
Entre tots ho farem tot.
Estic convençut que no em trobareu a faltar. I promet enviar-te un exemplar del llibre que ix el 15 de gener i de l'altre que eixir d'aquí un any si Déu vol.
Pel que a la seva admiració per D. Jesús li assegure que és plenament compartida: per motius diferents, però compartida.
Com que encara tinc alguna falteta en la meva natural deixaré altres grafies i codis de moment.
Bé, Joan-Carles, tu mateix podràs comprendre per què em perc pels teus jardins: mire de fugir del trabuc que sempre tens a punt de descarregar.
ResponEliminaNo sóc mestre d'escola i no faig servir eixa tàctica (que no és de mestre d'escola, sinó d'oportunisme general i polític en particular).
Els del GDLC em podran explicar per què no apareix «preliterari» en el diccionari si és un mot que fan servir en la GEC. Si hi vols llegir entre línies, prova a llegir més d'una versió possible i no descartes cap alternativa, actitud que crec que facilitaria el diàleg en lloc de promoure la «defensa».
Tot això que si toca o no toca, medievalismes, les pressuposicions sobre la lletra hac, en estes pàgines, trobe que t'ho dius tu a soles. I em costa llegir entre les teues línies i no trobar-hi un excés de parti pris respecte del que he dit... ¡Si és que et referies al que jo havia escrit!, que és el que (quasi sempre) em desconcerta.
En tot cas, veig que comences l'any amb energia. Me n'alegre molt.