La possible futura reina Leonor espanyola —fins ara no ho han segut, els borbons, no sé si voldrà ser mai l'«Elionor» valenciana— «jura» la Constitució espanyola. Takse es pregunta si la podia «prometre». Supose que sí, però no ho sé segur. Al cap i a la fi, un jurament és una variant d'una promesa, però amb més intensitat de compromís.
De totes formes, tot això seria accessori, si no fora que en el compte constitucional hem d'incloure que Valtònyc —o com s'escriga ara— 🔗, d'ara en avant enterrat pel seu heterònim original Josep Miquel Arenas Beltran, ha abraát la llibertat gràcies a l'exili, la defensa judicial europea i la prescripció, una condemna imposada per alguns tribunals —més espanyols que justs— que apliquen una constitució no escrita que milita contra les llibertats dels ciutadans que contravenen les preferències estètiques, polítiques, morals o ètiques dels seus «atributs» judicials.
La possible reina abraça una constitució que s'utilitza per a ofegar, mentres dos llibertats democràtiques s'han d'abraçar en l'exili europeu. 🔗
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada