La rutina d'haver d'empastrar-te en la demagògia política cada dia no t'evita els disgust quan ho has d'escoltar per motius professionals. Ironies, arrogància, menyspreus, desqualificacions, burles, acusacions infundades, calúmnies, despropòsits de tots els colors. De tant en tant parla algú asserenat, mesurat i respectuós, encara que no siga amigable, que siga inclús hostil, encara que no combregue amb el que diu, són uns minuts de relax, quasi de pau, de reconciliació amb la idea que la política és possible.
Però tampoc mos hem d'enganyar massa temps. És possible, però ha de ser útil, són més rellevants i necessaris els fets que es deriven de les idees exposades. Un càrrec que faça botiges i que sàpia acabar les frases, però que faça propostes adequades i que complixca amb la concreció dels programes i les iniciatives i amb l'execució del pressupost. Que s'ocupe de millorar la sanitat universal, l'educació pública, el transport públic, les pensions de jubilació i les desigualtats i les discriminacions socials pels motius injusts que siguen. No cal que sàpia contar romanços amb gràcia o caure simpàtic.
Se'n troben, però el molt de tant en tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada