Una companya tècnica lingüística municipal m'informa que van posar al dia el reglament del seu poble en el 2012 i que en la llista no el teníem —teníem la versió de 1999—. Repasse la pàgina 🔗, enllace la nova versió i mire de «trobar» el Troballengua, eixa iniciativa que vaig enllaçar al 2018, perquè pareixia que havia de ser un recurs útil per a estendre la idea que la llengua també era un factor comercial i econòmic rellevant en les pautes socials de consum.
Ai, eixes iniciatives que esclaten com les bufes de dacsa quan tenen la calentoreta de la complaença política i que depenen de la convinença i del beneplàcit dels gestors de torn de l'erari. El web troballengua.com 🔗 ha desaparegut. Alguna de les notícies —pagant, sant Pere canta— que he localitzat en la xarxa («Troballengua: el plus de calidad para los comercios valencianoparlantes de la Comunitat») 🔗 em fan pensar en això del futur que ja no és el que havia de ser... 🔗 Ni el passat va ser mai del tot realment com era. 🔗
Mirant-ho amb vanitat bufanera, Eines de Llengua 🔗 continua, xino-xano.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada