L'intercanvi de missatges de l'aoetic 🔗 sobre el tema del document de llenguatge inclusiu de l'iec manifesta que la tendència més clara és que convé regular les possibilitats de la llengua per a afavorir l'ús abans que per a mantindre convencions normatives per comoditat o immobilisme. Es tracta tant de la qüestió del sexe i el reflex en els gèneres tradicionals, com d'incorporar les possibilitats no-binàries.
En tot cas, mentres es consolida o es generalitza alguna marca en l'ús, si és que realment és tan necessari exposar la condició o identitat sexual —tots necessitem exposar alguna cosa, i uns més que altres—, vorem provatures diferents combinades amb els usos tradicionals, i confusions en l'associació de morfemes amb preferències o identificacions concretes.
La disponibilitat i la difusió són els mecanismes que marcaran el camí, en oposició i complementant la certesa de la normativa i la incertesa d'eixir-se'n. A mi em diuen Miquel i m'identifique amb eixe nom només pel sentit utilitari que puga tindre: però jo no em dic Miquel. El nom o els morfemes no fan la cosa, però la cosa condiciona les emocions que mos provoquen els noms i els morfemes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada