Una companya veu el programa de televisió El Intermedio i diu que les Corts valencianes formen part d'alguna recopilació de moments parlamentaris vergonyosos amb què fan broma. La citació de diumenge que ve, proporcionada per Laia Mauri Baraza, 🔗 recorda als despistat d'esquerres les conseqüències de riure's dels rivals polítics, perquè les patim periòdicament perquè, «torna-li la trompa la xic», solem oblidar on s'origina la simpatia personal i política per les ideologies estupefaents i tòxiques —que són totes de dretes, perquè el roig-i-brunisme W 📜 i altres -ismes només l'entenc com a allò de ser de dretes sense saber-ho, que diuen:
- Ser de dreta és ben fàcil: basta oblidar que un pot ser de dreta sense adonar-se'n. (Joan Fuster i Ortells, 1968) 🔗
- Nulles dans l'immédiat, bien qu'une immense majorité de Français soient de droite sans le savoir. (Gérard Broquet, 1976) 🔗
- Te colgaban el sambenito de estilista y ya no tenías nada que hacer en el izquierdismo literario: eras un tipo de derechas sin saberlo [...]. (Ángel Fernández-Santos, 1983) 🔗
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada