L'any 2006 Amnistia Internacional em va enviar en castellà un fullet que informava que m'enviarien les comunicacions administratives no en castellà, sinó en l'altre idioma oficial de cada autonomia, llevat que jo triara rebre-les en castellà-espanyol. Per això conserve el paperet, perquè no vaig haver de fer res, ja que me les havien d'enviar en valencià-català. Ara no recorde haver rebut mai «comunicacions administratives», però sí que les memòries anuals i els missatges en què em demanen la firma per a alguna iniciativa, són en castellà.
La gestió lingüística de moltes d'estes institucions reproduïx els defectes i prejuís de les concepcions estatals uniformitzadores en què actuen. I això mos provoca un fals dilema que fa temps que s'hauria d'haver resolt seguint la lògica de no lesionar innecessàriament un dret per a garantir-ne un altre. Els drets humans s'han de poder atendre en valencià. Si no, no deuen estar parlant en realitat de drets humans, sinó d'alguna altra cosa. L'any 2006 pareixia que la cosa anava bé, però el cas és que han passat quasi dos dècades i en 2023 no són capaços de tindre una versió en valencià del web —ni tan sols el del País Valencià—. 🔗
Això de dir-se «internacionals» es veu que els té obnubilats. Això del miratge «internacional», sol passar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada