Sense comptar el mòbil i les targetes de crèdit, tinc una llista de més de 175 llocs on es suposa que he d'accedir amb una contrasenya diferent. Mirant-ho per damunt damunt, més o menys la mitat són llocs on les contrasenyes ja han caducat, llocs que han caducat o llocs on no he d'entrar. Aixina i tot, tinc les contrasenyes en la llista, no fora cas.
A banda d'això, hi ha el dni electrònic, que utilitze poc, perquè és un romanç cada volta vore si va o no va el lector de la targeta. Ara, a més, la identificació en el núvol, que encara no sé per a què aprofita, perquè tanta identificació volaora i continuen demanant-me la contrasenya d'accés a l'ordinador o als programes que tenim en línia.
En el fons, tots estos sistemes, mitjans, possibilitats de confirmar la identitat, no són més que maneres de tapar els badalls d'una armadura flonja i perible que no protegix massa res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada