La lectura del llibre de Xavier Rull La filologia catalana, un entrebanc per a la llengua catalana em resol el dubte que tenia sobre la quasi inutilitat de penjar una edició del Tirant lo Blanch en línia i amb millores i afegits continus de continguts. És a dir, quasi que m'ho confirma. Però m'ho agarraré com un sacrifici —als déus decadents de la filologia que vaig estudiar— que més val que faça jo i òmpliga eixe buit d'«inutilitats en valencià» que segurament hi ha en la xarxa.
Per això hui he continuat marcant dites i refranys gràcies a les faenes prèvies d'Eduard Baile López. 🔗 Si no ho he fet malament, n'hi han vora tres-centes parèmies —és el terme que sol utilitzar-se per a englobar eixes expressions tradicionals, populars i heretades culturalment—. En són unes quantes i algunes inclús mos ajuden a vore que algunes que ara diríem en castellà, tenen història i carta de naturalesa en valencià. Tal com diria algú en el llibre de Joanot Martorell, «tot lo que luu no és or». Si llu un poc, ja farà el fet.
De inutilitat res. Jo ficaria el Tirant com una assignatura obligatòria.Es a dir com si fóra matemàtiques.
ResponElimina