Hi ha incidents que me se mengen els minuts, les hores inclús. Este matí, un dels soliguers que me s'ha posat a tir de càmera. S'ha quedat parat en la finca de d'enfront quan eixia el sol. Quasi arribe tard a la faena mirant d'enfocar-lo. He sentit la parella, però no l'he vista. Esta vesprà ha segut un missatge de rèplica al meu apunt sobre el «sinó exceptiu». La reflexió i el comentari que envie com a resposta me se menja les hores regirant arxius en l'ordinador (converses alçades fa vint anys de la llista Zèfir) i llibres.
Vint anys ja pegant-li al molinet. Els avanços són miŀlimètrics, mentres que les reculades i els errors són de pam i mig. Com en el cas dels resultats electorals: els del Botànic han estat huit anys tocant-se el nas per a no destorbar massa en lloc de moure la llengua. I ara que s'ha girat la truita, la dreta retrògrada de sempre ja ha anunciat que van a ventilar-s'ho tot, com si pugueren fer-ho, que no poden, mentres estigam en democràcia, però sense parar-se en brosses. Després de sentir Carlos Mazón parlant d'un «exèrcit d'assessors», estic esperant que proclame l'estat de setge. ¿Contra qui? Endevina, endevinalla, ¿quin és l'animal que pon en la palla?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada