Abans que pegue l'arruixó de hui —el clima tropical s'acosta, diu Takse—, acabe la meua pinzellada estadística sobre l'ús del valencià en les Corts: 🔗 la continuïtat del desús concorda amb el que podem experimentar pel carrer. Només parlant en valencià a casa i al carrer amb tots i totes arribes a pensar que alguna cosa falla. Si no ho fas, l'enquesta té més sentit encara, un sentit lamentable.
Agarrat pels pèls, me se fan curts els dies, a pesar de les hores de sol, que n'hi han com mai. I això que no atenc massa a l'actualitat, m'esmussa pensar en els resultats electorals, en què poden estar pensant els qui continuen votant «¡vivan la caenas!» o «¡me pega lo normal!», i en les noves eleccions que s'acosten, però no puc evitar caure-hi. Lligc alguna cosa solta sobre la desproporció entre l'autocrítica, les pretensions i els nyaps d'estes dos legislatures, 🔗 però vaig surant per damunt de l'actualitat, perquè no acabe de creure que siga possible l'ànsia per reviure els anys més rancis de la ultradreta que, per molt que ho intenten, no tornaran igual —sinó com a farsa o com a tragèdia, que dia algú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada