Ahir vam rescatar una falzia caiguda —deu ser una cria volandera— del carrer. L'havien deixada sobre un cartó, al costat d'un plateret amb aigua. No hi havia ningú, gent passant, vaig pensar que un gos li podia fer mal, la vaig agarrar i la vaig pujar a casa. Uns quants vídeos 🔗 per a assegurar-mos del que no s'ha de fer i telefonades i missatges per a saber si algú se'n podia fer càrrec per ací prop. Tan gran com és València i no, calia desplaçar-se en no sé quins horaris a no sé quins llocs. Al final, cride al 112. Passen l'avís, però no saben quan m'atendran.
Este matí pareix tan despaciencià que eixim a la plaça del Carme a provar si pot volar. Ho intenta, però no. Per tant, un poc més de gotetes d'aigua al llarg del matí. Més tard, a les quatre en punt, sense dinar, al Saler, a la porta del centre. El xic mos diu que hem fet bé de no donar-li ni pa ni llet ni res d'això que mos agradaria a mosatros. És insectívora i allò no li aportaria res de bo.
Per sort, el poc de síndrome d'arreplegar coses que mos afecta —tenim una caixeta plena de botelletes de no sé què amb comptagotes— mos ha facilitat la hidratació la falzia amb aigua amb un poc de sucre negre. Goteta a goteta. Després de cada presa s'aquetava dins de la caixa, semblava que s'adormia inclús. La deixem en mans expertes. De camí hem vist rastres d'aus mortes per la carretera. Hem hagut d'agarrar el cotxe per a salvar una falzia. Contrasentits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada