Genuflexions

Mentres arriba a concretar-se la pròxima legislatura de la dreta valenciana, em sorgixen uns dubtes sobre les maleses que «pronostiquem» —els que mos volem progres— que intentaran dur avant. No són uns dubtes sobre la seua capacitat per a complir les amenaces que fa temps que estan llançant, segur que faran més mal que una tronà, encara que sospite que també acabaran frustrats davant el «ressorgiment» de les dinàmiques culturals i lingüístiques positives —encara que siguen de resistència— que es van bastir en la temporada anterior de la sèrie.

La meua inquietud es convertix en lament davant del balanç d'estos huit anys: este Botànic ha incomplit el seu deure de consolidar la disponibilitat lingüística real de l'administració pública. Mire les reclamacions que he fet i que haguera hagut de fer, i veig que la mateixa militància formal embolcallada en la complicitat enganyosa i la desídia en les actuacions reals han segut la melassa en què es movien i amb què mos enviscaven els detentors dels petits poders autonomistes.

No esperava que resolgueren res del tot i per a sempre, però em pensava que Compromís ho intentaria més enllà de les pràctiques de maquillatge i analgèsia habituals del PSPV de torn. Però no, com a mostra, Enric Morera s'ha passejat per Europa fingint que el grup de treball de la calre 🔗 mos llevaria l'albarda de la discriminació i la burrera, mentres les Corts continuaven anquilosant-se i empitjoraven la deriva feudalitzant, sense cap gestió lingüística formal i documentada que tinguera cap progama ni objectiu.

De fet, va ser simptomàtic que el mateix president firmara documents escrits només en castellà i que parlara en castellà amb funcionaris llustrosos o d'anar per casa, com si no haguera entés que les seues genuflexions sociolingüístiques quotidianes són el primer entrebanc en la consolidació de la idea que el valencià també és la llengua que cal conéixer per a exercir el poder democràtic. No, va reforçar de manera absurda la submissió i la renúncia com a actituds davant la discriminació quotidiana.