Tastem i boquegem

Dissabte passat, en el programa La Llavor de la cadena ser, 🔗 la sommelier Manuela Romeralo proposava un vi que havia tastat i va dir:

Tuvimos la oportunidad de catar el Parcela Umbría 2017 aún... [...] Correcto, el vino más frío, vamos a decirlo así, el vino más frío de los dos, porque son..., bueno, son medietes, no son gemelos, son medietes, vienen del mismo sitio, pero son completamente distintos.

La cosa és que el vi havia evolucionat bé en la botella, havia millorat. I em vaig quedar pensant en això de «medietes», però m'he quedat sense saber si és una creació espontània de Romeralo o un terme de l'àmbit de l'enologia o de la genètica, perquè no he localitzat la paraula en la xarxa. La faig aparéixer ací i a vore si algun dia aclarixc on s'utilitza i quina història té.

Dit això, em continua semblant gros que un programa que hauria de difondre l'ús normal del valencià —¡iet, ni que fora l'avl!, me n'he passat— en un mitjà radiofònic privat arriba habitualment a ser un instrument de difusió de la submissió de l'ús de la llengua al castellà.

A més estic prou convençut que no acceptarien coŀlaboradors —o periodistes— que s'expressaren en castellà amb la falta de fluïdesa i la (in)capacitat que molts dels participants setmanals mostren quan parlen en valencià, i alguns inclús són professors d'universitat i no s'han preocupat de saber com es diuen els productes dels quals han de parlar eixe dia.

Encara sort del paternalisme lingüístic, és la caritat que mos deixa caure les molles gràcies a les quals encara boquegem.