dimarts, 11 d’abril del 2023

Ni teuladins ni rates penaes

En el doblatge de L'informe Pelicà (film d'Alan J. Pakula, 1993) 🔗 canvien coses respecte al que es diu, cosa normal en els doblatges. Hi ha un detallet que m'ha cridat l'atenció: allà on diun «pit bull» en anglés, en la versió doblada van dir «dòberman». Dos tipus de gossos ben diferents físicament, però que servien per a qualificar una persona de la mateixa manera, amb la diferència que em sona que en aquells anys noranta, els pit bulls no eren massa comuns per ací. De fet, encara no han entrat en el dnv, on sí que apareix dòberman. 🔗

A banda d'això, un gran film que hauria de tindre versions posades al dia cada cert temps per a explicar la sequera actual, el projecte Castor, 🔗 i inclús la desaparició de la mar d'Aral o la paradoxa de plorar pel medi ambient i pretendre salvar-lo i salvar també la salut de tots mentres amplien ports i aeroports per a omplir-los d'avions i creuers turístics. Pensant en la contaminació, no cal posar al dia la peŀlícula: és preferible entendre-la i interpretar-la com millor convinga en cada època. ¿Van salvar els pelicans en el film? És possible, però al centre de València no hi ha quasi teuladins. Ni rates penaes, ni.

3 comentaris:

  1. Valencianoparlants

    ResponElimina
  2. D'això n'hi ha més dels que els sembla als valencianoparlants que parlen en castellà amb els desconeguts. Si els valencianoparlants parlaren en valencià a València, no tindrien la sensació que tots parlen en castellà (començant per ells mateixos). Però els prejuís volen més que els teuladins.

    ResponElimina
  3. La veritat és que últimament he anat prou per Russafa i ningú m'ha dit: como?.

    ResponElimina