L'orquídia —que vaig heretar— està fent un esforç titànic per florir enmig de la ponentà. És una supervivent pertinaç. La resta de plantes patixen la sequera ambiental i els regs esparsos que els fem. El cànem que va eixir dels canyamons aguanta en un testet la solana del dia i la frescoreta que fa encara de nit i de matí. De moment no li molesta el projecte de Portulacaria afra que li hem deixat caure al costat. D'altra banda, els plantonets de «possible» jarmil blau que vam dur de Benicarló —que Takse ha posat amb terra humida dins de rolls de cartó de paper del vàter—, pareix que estan traguent algun ullet.
De ponent, ni vent ni gent.El vent almenys eixuga la roba.Quan era menut es deia: Castellans a la gerra.
ResponElimina