Faig poc més que repassar alguna fitxa, eliminar-ne una altra i pensar que hi deu haver algun estrés que deu afavorir la creativitat, la dedicació o l'interés per la qualitat de la faena que fem, però que també hi ha un estrés laboral —combinat amb l'assetjament físic i psicològic— que produïx els efectes contraris, que no tan sols és estèril sinó també contraproduent i lesiu.
A més, si la persona que ho dirigix i que s'hauria de preocupar per tot això és la principal causant —amb un coŀlaborador— d'eixes pressions i de la situació de desqualificació i menyspreu laboral i professional, doncs, quan has de participar en una picaeta amb els companys per a donar la benvinguda als que acaben d'arribar, quan es produïxen alguns silencis els sents no tan sols incòmodes, sinó lamentables, i un poc més desagradables, perquè no et sents amb ganes per trencar-los amb cap comentari que li puga servir per a riure o somriure.
Per sort, hi ha companys que no patixen tanta pressió i salven la situació. Podem somriure amb ells. I anirem descobrint fins a on hem de patir —en silenci, millor serà— eixa direcció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada