Un altre còmic que et toca el tendre: Maus d'Art Spiegelman (1978-1991). 🔗 El tenia per casa perquè havia de ser un regal, però no el vaig fer pel motiu que siga. Aixina que cap a dins. Va ser editat a les Illes Balears per Inrevés, sl, i es veu que la traducció (de Felipe Hernández; correcció de Caterina Canyelles) va tindre un poc de sensibilitat lingüística en eixe sentit, ja que hi podem trobar uns tocs del lèxic comú d'aquella banda de la llengua: aferrar, devers, prest, plomer, verrim i uns pocs més. M'ha semblat que no hi ha cap pronom mos. Llàstima.
Pareixen entreteniments, però els dos últims còmics que m'he llegit, este i Persèpolis, 🔗 no són lectures lleugeres per a passar el temps. L'embolcall visual que atrau els ulls fa passar cap a dins una molla literària i ideològica que tant et fa pensar com et deixa perplex per la suavitat amb què la part artística t'acosta el reflex de la part més tenebrosa de les mentalitats i les societats en vivim, a través de les històries, que d'alguna manera sempre interpretem com un espill «còmic».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada