La nova etapa comença amb algun colp d'intensitat emocional, amb trasllat de mobiliari i efectes i torcant amb paper i alcohol la pols del desús d'alguns mobles. Un poc d'autogestió que es resoldrà quan els informàtics connecten els cables i instal·len els programes que calga. He encomanat dos aguantallibres, perquè la columna on he anat a parar no contraresta —hi hauria d'haver dos erres per ací també, com en erradicar— l'espenta d'unes carpetes que no tire a reciclar per allò del persidecàs.
A pesar que el desgavell en la gestió sol ser la tònica de la institució, hui ha segut un dia estrany. Més que res, perquè no esperava que m'afectara. El fet de rebre els companys nous i de no haver rebut cap avís sobre la nostra nova situació fins vora l'hora d'eixir a migdia, ho havíem previst, però esperàvem que no es compliria el diagnòstic. L'encert m'ha deixat més mal cos que altra cosa. Una previsió que es complix a voltes entela el goig de la novetat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada